Panteó de Quijano, història en una parada
El Panteó de Quijano, situat al costat de la Plaça de Bous d’Alacant, és un dels parcs més emblemàtics de la ciutat, que es caracteritza per ser un recés de pau en el bullici diari, un xicotet pulmó verd que respira enmig de l’enrenou diari que té la zona. A més, en ell s’amaga una història que no tothom coneix. Vols saber més sobre aquest bell parc alacantí que té una parada d’autobús just a la seua porta i moltes altres molt a prop? Dons continua llegint!
Com arribar al Panteó de Quijano?
Al estar situado en una ubicación clave dentro del mapa del transporte urbano de Alicante, podemos llegar al Panteón de Quijano a través de numerosas líneas de autobús:
Al estar situat en una ubicació clau dins del mapa del transport urbà d’Alacant, podem arribar al Panteó de Quijano a través de nombroses línies d’autobús:
Línia 1: Plaza de España 4 (3936)
Línia 6: Plaza Santa Teresa, 14 (4401), Plaza santa Teresa, 5 (4437) y Calderón de la Barca, 37 (4438)
Línia 8: Plaza de España – Panteón de Quijano II (3047)
Línia 9: Plaza Santa Teresa, 14 (4401), Plaza santa Teresa, 5 (4437) y Calderón de la Barca, 37 (4438)
Línia 10: Plaza Santa Teresa, 14 (4401), Plaza santa Teresa, 5 (4437) y Calderón de la Barca, 37 (4438)
Línia 13: Calderón de la Barca, 37 (4438)
Línia 24: Plaza de España – Panteón de Quijano I (2903)
Però qui va ser Quijano?
El panteó porta el nom del Governador Civil d’Alacant Trinitari María González de Quijano Iturregu, més conegut per Trino Quijano. Quijano va nàixer en Guetaria (Guipúscoa) durant la Guerra d’Independència contra França. Fruit d’aquells temps de guerra en els quals es va criar, va ingressar en el Real Cos de Guàrdia malgrat que sempre va mostrar una clara vocació política. Durant la Primera Guerra Carlista va exercir el càrrec d’Intendent de Rendes a Navarra i al final de la guerra va ser nomenat Governador Civil de Navarra.
En 1845 va ser detingut per desobediència al Govern del General Narváez, a causa del gran rebuig que mostrava al mandat d’este, i en 1854, amb un canvi en el Govern Central, Trino Quijano va tornar a ocupar el càrrec de Governador Civil, però esta vegada de la ciutat d’Alacant.
Poc després de ser nomenat Governador Civil d’Alacant va esclatar un brot de còlera que va amenaçar a tota la població local. Per a combatre-ho, Quijano va ordenar despatxar receptes gratis de medicaments, així com l’obertura de tots els establiments públics i botigues de comestibles, entre altres mesures. Gran part de la població més adinerada i poderosa va abandonar la ciutat, però Quijano va decidir romandre a Alacant i acudir diàriament a visitar als malalts.
Quijano va acceptar el càrrec de Governador Civil el mes d’agost i al setembre va morir, fruit del contagi de la malaltia. D’esta manera, el mandat de Quijano tan sols va durar 25 dies. No obstant això, eixos 25 dies li van bastar per a convertir-se en un dels personatges més rellevants de la història d’Alacant.
Un parc com a record
Un grupo de personalidades de la ciudad decidió construir un monumento en recuerdo y gratitud del pueblo a su memoria. Además de conservar el recuerdo y el reconocimiento a Trino Quijano, el parque representa las virtudes del Gobernador Civil y de la población de la época: valor, fe y coraje.
Un grup de personalitats de la ciutat va decidir construir un monument en record i gratitud del poble a la seua memòria. A més de conservar el record i el reconeixement a Trino Quijano, el parc representa les virtuts del Governador Civil i de la població de l’època: valor, fe i coratge.
En 1855 es va posar la primera pedra del Panteó de Quijano al parc que també porta el seu nom. El Panteó de Quijano compta amb una xicoteta i singular cova, un xicotet estany amb granotes de pedra molt a l’estil romàntic i una caseta, que fins fa uns anys va funcionar com a biblioteca.
En el centre del jardí s’alça el mausoleu de pedra que alberga les restes de Trino Quijano. Un conjunt piramidal de pedra i marbre negre, coronat per un gran obelisc, és l’element més característic d’este parc d’aspecte huitcentista.