La ruta Bañuls
La teua pròxima parada de hui vol aprofitar l’arribada definitiva del bon temps a la ciutat. Per això, no et traslladarem a un sol lloc, esta vegada, et proposem una ruta, la ruta Bañuls. Un xicotet recorregut de tres parades pel cor de la ciutat en les quals es troba part del llegat que l’escultor alacantí Vicente Bañuls va deixar en “La Terreta”.
Per a realitzar este recorregut només necessites dos coses: calçat còmode i obrir bé els ulls cap al que t’envolta. És l’hora d’admirar l’art que s’amaga en la rutina del dia a dia, perquè a vegades és necessari sentir-se turista en la la teua pròpia ciutat per a poder apreciar-la
I així mateix, com si d’un convidat a la nostra ciutat es tractara, t’explicarem com arribar fins al punt d’inici de la ruta que hem volgut dedicar a Vicente Bañuls. Per si encara tenies dubtes de com arribaries fins al punt de partida, la resposta és senzilla, en bus. Ací podràs trobar algunes de les línies del transport urbà alacantí en les quals arribar. Tria la que millor s’adapte al lloc en el qual et trobes i gaudix del trajecte.
Vectalia t’en porta
La nostra ruta arrancarà al parc de Canalejas. Pots arribar fins ací en les següents línies:
Línia 2: Súbete en la línea 2 hasta la parada Rambla Méndez Núñez 7
Línia 3: Acércate a tu parada más cercana, alza la mano y disfruta el viaje hasta la Plaza Ruperto Chapí 3
Línia 5: Este bus te llevará hasta la parada Rambla Méndez Núñez 4-6
Vicente Bañuls, del carbonet a la pedra
Però, espera. Hem donat per descomptat que saps qui és Vicente Bañuls i potser que no siga així. Bañuls formaria part d’un reduït grup d’alacantins il·lustres que van portar el nom d’Alacant a traspassar fronteres.
Vicente Bañuls (Alacant 1866) va ser descobert com a dibuixant i tallista pel seu propi oncle, José Sellés, qui es va posar en contacte amb el taller d’escultura de Juan Rizo. En el taller de Rizo, un joveníssim Vicente Bañuls entrava en contacte per primera vegada amb un dels materials que li acompanyarien en tota la seua trajectòria, la pedra. Al mateix temps que perfeccionava les seues habilitats com a escultor, Bañuls practicava unes altres de les disciplines pròpies de les Belles Arts. Amb mestres com el pintor Lorenzo Casanova i envoltat d’altres contemporanis com Lorenzo Pericás, Rafael Hernández, José López Tomás o Gabriel Miró, Vicente Bañuls va créixer i va ampliar la seua perspectiva com a artista.
És en l’última dècada del segle XIX quan Vicente Bañuls comença a guanyar notorietat com a artista. Gràcies a l’arquitecte José Guardiola i al Pla d’Eixample de la ciutat aprovat pel Ministeri de Foment. Guardiola va considerar les escultures de Bañuls com una ferma opció per a la “nova” imatge del municipi. Esta època podria considerar-se com l’època daurada de Bañuls a Alacant. El mateix alcalde, José Gadea, li va encarregar unes columnes a l’escultor per a adornar l’entrada del passeig que hui porta el seu nom (Gadea). Fins ara, segur que ni t’havies qüestionat quant temps porten ací….ara ja ho saps.
Però, n’hi ha prou d’història! Anem de ruta.
Primera parada
Si l’autobús t’ha portat fins a la Rambla, camina fins al final d’esta fins a arribar a un dels passejos més emblemàtics de la ciutat, l’Esplanada. Les seues ones de llambordes roges, ivori i blaus t’acompanyaran fins a l’inici de la nostra primera parada: el parc Canalejas.
Construït sobre l’antic varador d’Alacant, el parc en honor a Canalejas és un dels més antics de la ciutat. Si és un dia calorós acull-te sota l’ombra d’un dels seus enormes ficus, amb més d’un segle de vida. Este és un bon moment per a recordar el principi d’esta guia: obrir els ulls a la ciutat com si forem turistes. Fem la prova, anem a tancar els ulls i tornar-los a obrir, aprofita este moment per a deixar-te portar pel so del Xiquet Flautista, nom amb el qual es coneix a la font del parc. Obri de nou els ulls, enfront de tu: el passeig del port es desenrotlla paral·lelament al parc i ací, erigida entre l’Esplanada i el parc, l’obra de Bañuls: l’escultura en honor al cap del Partit Liberal, diverses vegades president del Consell de Ministres i diputat per Alcoi, José Antonio Canalejas; inaugurada el 13 de desembre de 1914. Esta parada no és només un punt de trobada amb l’art, també com és obvi, és un punt de trobada amb la història de la ciutat.
Amb Bañuls a Sant Ferran
La següent parada en la nostra ruta se situa a menys de cinc minuts a peu de la posició en la qual ens trobem. Abandonem el parc Canalejas i caminem en direcció contrària a la mar; el sol ens acompanya en el passeig fins al carrer Sant Ferran (Alacant és de les ciutats d’Espanya amb major índex de dies solejats el que la convertix en un destí perfecte) A penes hauràs de caminar cinc minuts per a arribar fins al pròxim punt d’interés: la seu de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani. En este punt tornem a convertir-nos en “turistes”, observa la façana en tota la seua dimensió, sent la pedra. Han passat molts anys però els baix relleus que tocaràs en eixe instant van ser ideats i esculpits pel mateix Bañuls Hi ha una forma millor de conéixer la ciutat i la seua història que poder sentir-la?
L’aiguadera de Bañuls
Malgrat que Vicente Bañuls té diverses obres més repartides per tota la ciutat hem triat una d’elles com a fermall a esta ruta: l’Aiguadera. Per què? Per la seua bellesa, per la seua frescor, pel seu so i per la seua magnífica ubicació. Anem cap allà.
Continua caminant pel carrer Sant Ferran. Esta vegada, la direcció a seguir és la de l’Ajuntament de la ciutat. Quasi arribant al final del carrer Sant Ferran podràs veure com una plaça s’obri espai entre els edificis, com si d’un pulmó espentar les costelles de cos es tractara i és que, este lloc, la plaça de Gabriel Miró és un lloc perfecte per a agafar aire en el sentit més poètic de l’expressió, per a evadir-se, per a respirar.
En el centre de la plaça, envoltada de bancs, pèrgoles, plantes enfiladisses i l’ombra de ficus centenaris, ella, l’Aiguadera de Bañuls. Una font en la qual s’alça un pedestal i sobre este, la imatge d’una joveníssima dona que subjecta un cànter del qual cau aigua cristal·lina. Esculpits en el pedestal apunten els rostres de diversos xiquets.
L’enclavament és únic per a viatjar en el temps ja que molts dels edificis que s’alcen al voltant de la plaça pertanyen també al segle XIX, és quasi com endinsar-se en una fotografia, respirar en ella mentres escoltes el so de l’Aiguadera.
Esperem que hages gaudit de la ruta Bañuls tant com nosaltres en pensar-la per a tu. Ens agradaria agrair també a l’arxiu d’Alicante Vivo que ha permés documentar esta parada.